Estudi-control d'aigües

Antibiograma

L’antibiograma es l’estudi de la sensibilitat “in vitro” de les bactèries a els antibiòtics, la raó per la qual es realitza l’estudi de un antibiograma de un microorganisme determinat, radica en el fet de la sensibilitat als antibiòtics de les diferents especies de microorganismes, i en el fet que en moltes especies existeixen diferencies de sensibilitat a un determinat antibiòtic entre diferents soques.

Un cop s’ha realitzat un antibiograma es capaç de donar la següent informació:

• Grau de sensibilitat de les colònies bacterianes a un antibiòtic específic.
• Diferencia de la sensibilitat per part de les colònies a diferents antibiòtics.

Amb aquesta informació es califica el efecte que exerceix l’antibiòtic damunt de una determinada colònia de microorganismes com:

• Resistent (R)
• Intermitg  (I)
• Sensible (S)

L’evolució d’aquesta sensibilitat ens ajuda en la selecció del antibiòtic mes adequat per el tractament de una infecció bacteriana. Les probes mes utilitzades per avaluar la sensibilitat de una bacterià a un agent antibacterià estan basades en la refrigeració “in vitro” de la bacterià amb diferents concentracions de l’agent.

• Concentració mínima inhibitòria (CMI): es defineix com la menor concentració de antibiòtic capaç de inhibir el desenvolupament de una soca de microorganisme.
• Concentració mínima bactericida (CMB): es defineix com la menor concentració de antibiòtic capaç de destruir una soca microbiològica.

Mètodes de antibiograma basats en la difusió.

Material.

• Bacteri a analitzar
• Plaques de petri amb el medi de cultiu idoni.
• Pinces
• Discs d’antibiòtics que es volen emplear
• Nanses
• Solució salina
• tub

Tècnica.

• El primer pas es preparar l’inòcul, partint de un cultiu pur, s’ha de agafar amb la nansa de sembra una o mes colònies del microorganisme que volem analitzar, i l’introduïm amb un tub que a de contenir la solució salina (aquet inòcul ha de equivaler al estàndard  0.5 de la escala de McFarland).
• S’ha de inocular la superfície de la placa de petri amb agar amb una nansa o un hisop, passant-lo uniformement per tota la superfície, esparar  minuts
• Després es col·locaran els discos de antibiòtics sobre la superfície de l’agar inoculat, amb unes pinces estèrils, els discos han de tenir una separació de 15 mm dels costats de la placa i han de estar separats entre ells, s’ha de deixar la placa 15 minuts a temperatura ambient perquè es comencin a difondre els antibiòtics .
• S’incuba la placa a 37ºC durant 18/24hores.
• Un cop a passat el temps de incubació, es mesuren els diàmetres dels halos i s’interpreta els resultats obtinguts.

Resultats.

El diàmetre dels halos es tradueixen en diferents categories:

• Sensible
• Intermitj
• Resistent

Mètodes de antibiograma basats en la dilució.

Material.

• Nansa
• Medi de cultiu
• Tubs
• Antibiòtics

Tècnica.

• El primer que hem de fer es realitzar una dissolució amb el microorganisme que es vol analitzar (les dissolucions generalment so 1:2) en tubs amb medi i que contenen diferent concentracions de antibiotic.
• Després de la incubació del microorganisme l’hem de incubar durant 24hores.
• En els tubs s’han de observar la turbidessa dels tubs que indicarà el desenvolupament de el bacteri.
• El bacteri ha de créixer en el tub control i en els altres que no continguin el suficient agent antimicrobià com per inhibir el desenvolupament.
• La concentració de antibiòtic que presenti absència de creixement, es detecta per la falta de turbidessa, que es designarà com la concentració mínima inhibitòria (CMI).
• Es diu que la CMI correspon a el tub de concentració mes baixa, que aconsegueixi inhibir el 90% del creixement bacterià.

Sistemas automatitzats.

Son mètodes completament automàtics, tant com la inoculació, la incubació i la lectura dels resultats. aquets mètodes es basen en la microdilució.